venir
- Algú, transportar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure's amb moviment contrari al designat per anar.
- En una successió de llocs a recórrer, d'èpoques, d'esdeveniments, etc., futurs: els primers a recórrer, els primers als quals ens acostem, especialment el primer, aparèixer en el curs dels esdeveniments, d'un desenvolupament, en l'escena d'una acció.
- Ésser la conseqüència natural d'alguna cosa.
- Un fenomen fisiològic o anímic, iniciar-se.
- Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu.
- Ésser d'una determinada manera en relació amb quelcom.
Consulta venir al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: