àtic
- Natural de l'Àtica.
- Relatiu o pertanyent a l'Àtica o als seus habitants.
- Dialecte del grec antic que es parlava a Atenes a l'època clàssica.
- Relatiu o pertanyent a l'àtic.
- Pur, simple i d'una elegància refinada, s'aplica a un estil literari o artístic.
- Pis superior d'un edifici situat més amunt de la cornisa.
- Part superior de la caixa timpànica, on s'allotgen el cap del martell i l'enclusa.
Consulta àtic al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
