èter

  • Conjunt dels espais celestes.
  • Medi hipotètic que, abans de la teoria de la relativitat, se suposava que omplia tot l'espai conegut i als moviments del qual es deurien els fenòmens elèctrics, magnètics, lluminosos.
  • Substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional –O– unit a dos radicals hidrocarbonats, aromàtics o no, o bé, en els èters cíclics, formant part d'una cadena alifàtica tancada.
  • Òxid d'etil, líquid volàtil, mòbil, inflamable, usat com a dissolvent dels greixos, de les resines, etc., i com a anestèsic.
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< etè
eteri >>