èter
- Conjunt dels espais celestes.
- Medi hipotètic que, abans de la teoria de la relativitat, se suposava que omplia tot l'espai conegut i als moviments del qual es deurien els fenòmens elèctrics, magnètics, lluminosos.
- Substància orgànica caracteritzada per la presència del grup funcional –O– unit a dos radicals hidrocarbonats, aromàtics o no, o bé, en els èters cíclics, formant part d'una cadena alifàtica tancada.
- Òxid d'etil, líquid volàtil, mòbil, inflamable, usat com a dissolvent dels greixos, de les resines, etc., i com a anestèsic.
Consulta èter al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
