estatge
- Habitació, lloc on hom s'està.
- Unitat cronostratigràfica superior a la cronozona i inferior a la sèrie, que equival geocronològicament a l'edat.
- Zona de les regions de muntanya caracteritzada pel tipus de vegetació i de paisatge d'acord amb la forma en què aquestes es van diversificant i superposant a conseqüència dels canvis climàtics que es produeixen amb l'altitud.
Consulta estatge al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores: