haver

Serveix per a formar els temps dits compostos de tots els verbs denotant que allò que expressa el verb principal, que està en participi, és completament acomplert o perfet en el moment indicat pel verb auxiliar.
[ind. pr. he de o haig de, has de, etc.] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, denota la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada per aquell infinitiu.
Acompanyat de hi, denota que quelcom existeix, es troba, es dóna, s’esdevé, s’acompleix.
Esdevenir posseïdor, tenidor (d’alguna cosa), abastar, copsar.

Consulta haver al:

Paraules més consultades les últimes dues hores:

<< havedor

haveria >>