polarització
- Acció de polaritzar o de polaritzar-se; l'efecte.
- Condició d'una radiació lluminosa o, en general, electromagnètica el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
- Corrent elèctric consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.
- En un dispositiu electrònic, tensió o corrent que determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
- Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d'un elèctrode o d'un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
- En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a donar una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació.
- En els sistemes d'enregistrament magnètic, superposició d'un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d'aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
Consulta polarització al:
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Lèxic Obert Flexionat de Català
Viccionari
Paraules més consultades les últimes dues hores:
<< polaritzable
polaritzador >>