polarització

  • Acció de polaritzar o de polaritzar-se; l'efecte.
  • Condició d'una radiació lluminosa o, en general, electromagnètica el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
  • Corrent elèctric consistent en el moviment de càrregues en un dielèctric situat en un camp elèctric.
  • En un dispositiu electrònic, tensió o corrent que determina el punt de funcionament sobre la corba característica.
  • Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d'un elèctrode o d'un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
  • En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a donar una direcció ben definida al camp elèctric E que caracteritza les ones que formen la radiació.
  • En els sistemes d'enregistrament magnètic, superposició d'un camp magnètic addicional al creat pel senyal a enregistrar, a fi d'aconseguir una linealitat acceptable en el funcionament.
  • Efecte produït en els elèctrodes d'una pila per la deposició dels gasos despresos pel corrent elèctric, el qual es manifesta en un augment de la resistència del circuit.
Paraules més consultades les últimes dues hores: